En el Pico Almanzor, al fons La Galana i a la dreta el Ameal
de Pablo.
Continua de l’article
de "Galayos":
El divendres dia 16
d’agost mos vam prendre el matí de descans i per fer un poc de turisme i ens
vam traslladar a la cara nord de la serra de Gredos. La intenció es ascendir al
Pico Almanzor, sostre de la serra Gredos i de tot el sistema central, i baixar
pel paratge de cinco lagunas. Pensem fer bivac prop de la Laguna Grande.
Banyet en la Laguna cimera.
De cara a la nit,
Zoraida i Luis, vam preparar les motxilles i des de la plataforma de Gredos vam
iniciar la clàssica ruta que puja fins el refugio de la Laguna Grande, al
mateix circ de Gredos.
Aquest camí comença
amb fort desnivell per un ample camí empedrat. Pugem i arribem una primera planícia;
Las Pozas. Desprès continuem salvant un fort desnivell i passem per una primera
font: la Fuente de los Cavadores.
Luis pel paratge de Las
Pozas.
Pugem un poc mes i
arribem a un coll des d’on es contempla tot el circ de Gredos i la Laguna
Grande. D’esquerra a dreta veiem: la Campana, los Tres Hermanitos, el
Casquerazo, el Cuchillar de las Navajas, el pic Almanzor, el Ameal de Pablo.,
La Galana, Riscos del Güetre... les vistes de tots els cims en les seues
afilades crestes son espectaculars.
Mirador del circ de Gredos.
Des del mirador
baixem cap a la Laguna Grande, ja que esta queda mes baixa. Passem per una
segona font: La Fuente de los Barrerones; i arribem a la Laguna Grande, que com
el nom indica es de molt bones dimensions.
Baixant cap a la Laguna
Grande.
Esta caient la nit. A
l’altre costat de la Laguna està el refugi Elola, i pels voltants del refugi hi
ha una massificació de gent acampada o fent bivac que quasi no es pot ni passar
pel camí. El refugi també està de gom a gom. Aquesta massificació trenca la màgia
de la muntanya. Anem a la muntanya per trobar tranquil·litat i no ens esperàvem
trobar-nos en tal quantitat de gent.
Zoraida en la Laguna Grande.
Nosaltres continuem
cap amunt, volem pujar fins l’Hoya Antón, allí potser estarem mes tranquils. Al
poc de deixar enrere el refugi encenem les frontal, pues ens ha caigut la nit.
Continuem pujant per plaques de granit i per trams de senda amb herba. Veiem
molts gripaus a aquestes hores de la nit, ja que la zona es prou humida.
Finalment arribem a
la Hoya Antón i busquem un lloc on fer nit. Hem caminat 3 hores. Ens instal·lem
damunt d’una gran placa de granit que es prou plana per dormir. Sopem i ens
gitem. Avui farem bivac sense tenda i en sacs pera 15 °C. Per sort fa una bona
nit, perquè a 2.100 m. que estem podria fer molt de fred.
Los Tres Hermanitos i el Perro
que fuma des de dintre del sac.
Des de dins del sac
veiem eixir la lluna per darrere de los Tres Hermanitos. Un moment molt
especial, i mes pel lloc on mos trobem: al circ de Gredos, baix mateix del Pico
Almanzor. Serà una nit per no oblidar, en un lloc tant bucòlic.
Bivac als peus del Pico
Almanzor.
El dissabte 17 veiem
eixir el sol des de dintre del sac. Espectacular; poc a poc es va il·luminant
el Almanzor i tots els cims del circ de Gredos. Esmorzem i comencem l’ascensió
cap al Almanzor.
La pujada transcorre
per una ampla vaguada plena de blocs granítics de grans dimensions. Es fa dura
la pujada, però com hem arrancat de 2.100 m. el desnivell a salvar es inferior
als 500 m. Anem veient a molta gent en la muntanya.
Canal de pujada a la Portilla
del crampón.
Mes endavant deixem
la vaguada principal que puja directa a la Portilla del Bermeja i ens desviem a
l’esquerra per una ampla canal amb molt de material descompost i de difícil
avanç. Aquesta canal que va guanyant pendent ens deixa a la Portilla del crampón.
A l’última part la canal s’estreta i guanya pendent.
Zoraida en la Portilla del
crampón.
Des d’ací tenim el
cim a un tir de pedra, però hi haurà que superar varies trepades delicades per
assolir el cim. Son trepades en poca exposició, però que tiren enrere a
muntanyers no experimentats. Una vegada al cim gaudim d’unes espectaculars
vistes.
En el cim del Pico Almanzor
(2.591 m.).
El cim es molt menut,
tan sols caben 3 o 4 persones; es una mena de talaia. Fem les fotos de rigor i
ens quedem una bona estona gaudint de les panoràmiques. Estem al sostre del
sistema central a 2.591 m. Fa just 1 h. 30 min. que hem començat a caminar des de
l’Hoya Antón. A continuació desgrimpem i ens dirigim cap a la Portilla de los
cobardes, on parem a fer un mos.
Vistes
de la cresta del Cuchillar de Ballesteros i La Galana des de la Portilla de los
Covardes.
Ara agafem la ruta
cap a La Galana i cinco lagunas, que avança per terreny prou descompost. Però
com a contrapartida no veiem a quasi ningú, fet que ens relaxa. Pues durant la
pujada al Pico Almanzor no hem parat de veure gent, i això que hem matinat.
Per baix del Cuchillar de Ballesteros.
Avancem per la vesant
est de la escarpada cresta del Cuchillar de Ballesteros. L’avanç es prou ràpid
encara no existint senda, pues caminem per terrasses de granit tenint que
grimpar en alguna estona. Així arribem a El Venstiquero i des d’allí en
direcció nord ataquem el segon cim de la jornada: La Galana.
L’Ameal de Pablo als meus
peus.
Primer guanyem
desnivell per una rampa de blocs, desprès voregem la carena per la dreta per
baixar per mig d’una destrepada fins una bretxa molt característica d’aquest
cim: la Canal de la Muesca. La bretxa separa el cim en dos. Des de la bretxa
cap al nord-oest baixa la empinada Canal de la Muesca fins la Laguna cimera, la
mes alta de les cinco lagunas.
A la dreta el Pico Almanzor,
i cap a l’esquerra el Cuchillar de las Navajas, el Casquerazo i los Tres Hermanitos.
Per pujar al cim cal
fer una sèrie de trepades un poc mes delicades que pera l’Almanzor, i amb mes
exposició. Però es una escalada divertida. Des del cim (2.563 m.) gaudim d’unes
vistes espectaculars. Es una altra atalaia perfecta per contemplar una basta
extensió de muntanyes i de terreny. Desprès toca desgrimpar lo que hem pujat,
que de baixada sempre es mes delicat.
En el cim de La Galana (2.563
m.).
Una vegada tornem a
estar en la bretxa, comencem a baixar per la Canal de la Muesca en direcció
nord-oest, per desprès girar a l’esquerra i remuntar cap a una portilla que
separa els Riscos del Güetre i La Galana. Una vegada dalt travessem la portilla
i passem a la vesant sud dels Riscos del Güetre. Ara toca creuar per la vesant
sud del Risco de las Natillas en direcció a la portilla de cinco lagunas.
Desgrimpant La Galana.
Aquesta es la zona
mes incomoda pera caminar de tota la ruta, a la vegada que la mes monòtona. Se’ns
fa molt llarga i pesada, a mes a mes l’absència d’arbres i el sol, que a estes
hores cau de ple, fan que l’avanç sigui mes dur. Per fi arribem a la portilla
de cinco lagunas, des d’on veiem les lagunes. Ací parem a menjar.
Deixant arrere el captivador
cim de La Galana.
Cinco Lagunas des de la
Portilla del mateix nom.
Fem la baixada amb el
desig d’arribar per tirar-nos a l’aigua i refrescar-nos. La primera laguna que
trobem, i la mes gran de totes, es la Laguna cimera. Allí fem un merescut bany.
El lloc es bucòlic, be podríem dir que estem a Pirineus. Continuem baixant i passant
per totes les lagunes, cadascuna te quelcom que la diferencia de la resta i que
li dona alguna característica especial. El entorn de cinco lagunas es especial.
Banyet en la Laguna cimera.
La segona que veiem
es la Laguna Galana també molt bonica i prou gran. Desprès baixem cap a la
tercera que es diu Laguna mediana. Esta es situa molt a prop de la Laguna
Galana i es prou mes xicoteta però molt bonica.
Laguna Galana.
Laguna mediana.
Les dos últimes estan
molt juntes entre elles i tenen la peculiaritat de presentar algues i joncs ja
que la seua escassa fondària ho permet. Son la Laguna brincalobitos, que es
molt menuda i amb poca fondària; i la Laguna bajera que es un poc mes gran.
Laguna brincalobitos i Laguna
bajera.
Fem un últim bany en
la Laguna bajera per refrescar-nos en aquest dia tan calorós i emprenem una
dura pujada fins a la Portilla del pluviómetro. Una vegada dalt ja agafem una
senda mes bona que ens du, desprès d’una llarga baixada, fins les praderes del
Gargantón. Ací desemboca una gran barrancada prou espectacular ja que esta s’obri
entre grans plaques de granit conferint-li l’aspecte d’un amfiteatre.
Cabreta en cinco lagunas.
Creuem el riuet que
circula pel Gargantón, i de nou comencem a pujar fins una nova portilla, que es
com s’anomenen ací als colls. Ja anem cansats, pues duem moltes hores caminant
baix del sol. Arribem per fi al Collado del Gargantón, i des d’ací ja veiem la Laguna
Grande de Gredos. Baixem cap a ella per una sendera mes còmoda, i anem a
vorejar la Laguna Grande però per la seua part inferior, per la oposada al
refugi Elola.
Pujant cap al Collado del
Gargantón.
Travessem una zona de
basses, moltes de elles seques ja que estem a finals d’estiu. I per fi arribem
a la senda d’accés al Refugio de la Laguna Grande des de la plataforma de
Gredos. Ara encara ens queda una forta pujada fins el collado de Los
Barrerones, on està el mirador del circ de Gredos. Una mes pera augmentar el
desnivell positiu acumulat. Parem a midat pujada a la font de los Barrerones a
berenar.
Baixant
cap a la Laguna Grande.
I per fi una vegada
al coll fem una última mirada al preciós i captivador circ de Gredos, i tot el que
ens queda es baixada fins la Plataforma de Gredos. Uns 10 min. abans d’arribar
al cotxe tenim que encendre els frontals, pues ens cau la nit. Per fi arribem
passades les 10 de la nit a la Plataforma de Gredos, final de la ruta. Una ruta
pera no oblidar.
Zoraida en la Laguna Galana.
Al final han segut 26,7
Km. entre els 2 dies, amb un desnivell positiu acumulat de 1.780 m. i un temps
invertit de quasi 17 hores (3 h. el dia 16 i 13h. 50 min. el dia 17). En el
següent enllaç podeu veure el track de la ruta:
Passarem la nit al
refugio del Rio Tormes, ja que el termòmetre va caure fins els 5°C. Menys mal
que no ens va pegar esta baixada de temperatura la nit abans als peus del Pico Almanzor
i en un sac pera 15 °C.
En definitiva hem
conegut aquesta serralada tan representativa del sistema central i ens hem
quedat en ganes de tornar. Molt bona experiència tant pel que fa a la muntanya
com per la companyia.
En la
Laguna cimera, al fons La Galana.
