Los Galayos (Sierra de Gredos)

 

Cabra muntesa als Galayos.

Del 14 al 18 d’agost Zoraida i Luis vam visitar aquesta serra totalment desconeguda per nosaltres. Va ser a la setmana de cinema de muntanya de Castelló, al desembre de 2018, quan veient el documental de "La Aguja Negra", Zoraida va comentar que ella tenia que anar als Galayos, situats a Gredos. Li van enamorar estes magnifiques agulles de granit.

 

Portilla entre el Gran Galayo i el Pico de Don Servando, al fons El Torreón.

Aquesta pel·lícula tracta d’un repte que va assolir David, el guarda del Refugi Victory, situat als mateixos Galayos. El repte era escalar una via d’alta dificultat a la Aguja Negra dels Galayos que es va obrir fa anys i que no s’havia tornat a repetir. Els Galayos es un indret amb mes de 50 agulles de granit, situat a la vertent sud de la Serra de Gredos. Constitueixen tot un temple pera els amants de l’escalada clàssica.

 

El Torreón.

Així que com Zoraida insistia en el seu desig de visitar els Galayos, a l’agost vam preparar una eixideta a Gredos. Vam aprofitar també per conèixer el circ de Gredos i ascendir als 2 cims mes alts del sistema Central: el pic Almanzor i La Galana.

Viatgem fins Guisando el dimecres 14 de vesprada. Fem nit al Nogal del barranco i al matí següent iniciem la ruta que ens portarà a conèixer els Galayos.

 

Kiosco “La cabra”.

Comencem pujant des de l’aparcament del Nogal del barranco i de seguida passem junt al Kiosco la cabra, on un graciós grafiti ens sorprèn. Continuem pujant pel mig d’un pinar, però prompte comença a ser menys frondós. Desprès de passar un parell de fonts deixem el camí que puja als Galayos i agafem una senda a la dreta que ens portarà a la Portilla del Yelmo.

 

Arbre que sembla que el moga el vent.

En aquesta pujada encara trobem algunes ombres, però serà les últimes que trobem. Hi han alguns arbres secs que les seues branques tenen formes com si foren mogudes pels vents. Al arribar a la Portilla del Yelmo creuem a l’altra banda dels Galayos, lo que se coneix com a Las Berroqueras i el espaldar de los Galayos. Es tracta de la vesant est del cordal de Los Galayos i de Las Berroqueras. Las Berroqueras ve a ser la prolongació cap al sud del cordal de Los Galayos. També aprofitem per fer un mosset.

 

Zoraida a l’espaldar, al fons la Portilla del Yelmo.

En la primera zona de l’espaldar avancem per una senda entre camps de falagueres, però prompte abandonarem el camí i ens enfilarem cap a traves entre escobedos. Així arribàrem les primeres plaques de granit de grans dimensions. En algunes de elles hi han equipades vies d’escalada.

 

Las Berroqueras i Espaldar de Galayos.

Ací comencem a notar una curiositat que es característica de la serra de Gredos, i es que les pedres granítiques presenten una coloració verdosa, cosa rara.

De seguida comprenem al veure les roques de prop que aquest color li’l donen els líquens que creixen sobre la superfície de les roques. Un fet que es repeteix a la serra de Gredos.

 

Luis a l’espaldar de Galayos.

Per l’espaldar de los Galayos s’avança poc a poc per la dificultat del terreny. Pues anem cap a traves entre escobedos i roques granítiques. El sol i la calor apreten en aquets 15 d’agost, sort que els núvols ens brinden algun descans amb la seua ombra. Les cabres apareixen per tot arreu, este fet que en principi ens sorprèn, es habitual a Gredos.

 

Zoraida a l’espaldar de Galayos.

Al apropar-nos a la cresta comencem a veure les curioses formes que presenten algunes roques. Una pareix un “golem”, una altra un trampolí... i també grans blocs de granit per on caminem i grimpem. Així arribem a una portilla entre el Pico de Don Servando i el Gran Galayo.

 

Gran Galayo des de la Portilla.

Les vistes d’aquesta vesant del Gran Galayo des d’aquesta portilla son encisadores. La paret solcada per varies canals (una d’elles es per la que desprès pujarem al cim), tota de roca, amb la seua coloració verdosa característica... un lloc bucòlic !!!

 

Pico de Don Servando (2.176 m.), al fons el Gran Galayo i La Mira.

 

Baixant del Pico de Don Servando.

Primer pugem al pico de Don Servando (2.176 m.), des d’on tenim magnifiques panoràmiques del Gran Galayo, La Mira, gran part de la serra de Gredos i la planícia Abulense. Tornem a baixar a la portilla i des d’ací ens asomem per una canal que baixa cap a l’altra vesant de Galayos, cap a la Apretura, que es on es troba el Refugio Victory. Per ella hi ha una bona perspectiva de El Torreón, una de les agulles mes característiques de Galayos. Hi han uns escaladors que estan coronant-la.

 

Balcó sobre una canal que baixa a la Apretura.

 

Luis al cim del Gran Galayo.

Desprès pugem al Gran Galayo (2.215 m.), el cim mes alt de conjunt d’agulles de Galayos. Hem de dir que per l’espaldar les ascensions a moltes de les agulles es assequible en lliure, inclús caminant; però per l’altra vesant (la oest) les vies pera pujar son de dificultat. Per aquesta vertent hi ha una grimpada per una canal.

 

Refugio Victory i la Apretura des del cim del Gran Galayo.

Des del cim les vistes son espectaculars. Veiem per primer cop el refugio Victory. Així com una gran panoràmica de la serra i la contornada. Baixem pel mateix lloc i ara pegarem la volta al Gran Galayo per buscar la Puerta Falsa que ens donarà pas a la vall on es troba el Refugio Victory, el racó anomenat la Apretura.

 

Camí de la Puerta Falsa.

En tota la volta a aquest cim passem per uns indrets molt bonics i escarpats. I les cabres estan per tot arreu. Una vegada arribats a la Puerta Falsa temin una magnífica visió del Refugio Victory i de les agulles de Galayos.

 

Arribant al Refugi Victory.

Ara baixem cap a refugi per un pedregal amb forta inclinació, sempre contemplant les parets de les agulles de Galayos, que no paren de sorprendre-mos. Aquest es el espectacular indret, rodejat de agulles de granit i de cabres munteses, on es situa el petit i curiós refugio Victory.

 

Luis en els Galayos.

Saludem al David, el guarda del refugi i protagonista de la pel·lícula "la Aguja Negra", per la qual estem ací. Tenim una interesant conversa en David, un gran tipo, i ens ensenyat el xicotet però acollidor refugi. Tentats estem de quedar-nos a sopar, però no duem llum pera baixar desprès. Així que fem una cervesa i un refresc i baixem cap al Nogal del Barranco.

 

El Galayar i les cabres munteses.

Al costat del refugi està farcit de cabres, que no tenen por i se’ns arrimen quasi fins tocar-nos. Així despedint-mos d’aquest lloc tan màgic comencem a baixar cap al cotxe. Zoraida ja te clar que tornarà.

 

Zoraida al Refugi Victory amb els Galayos de fons.

Abans de arribar al final de la ruta ens cau la nit, i en la llum de la lluna arribem per fi a l’àrea recreativa del Nogal del Barranco, on soparem i passarem la nit, amb el record de totes aquestes meravelloses pedres que avui hem conegut.

 

Agulles i cabres que no oblidarem.

En la ruta d’avui hem invertit 11 h. 40 m. pera caminar 14.5 Km. amb un desnivell positiu acumulat de 1.240 m. Podeu veure el track de la ruta al wikiloc, al següent enllaç:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/circular-a-los-galayos-con-ascension-al-gran-galayo-sierra-de-gredos-41967895

 

Vorejant el Gran Galayo.