8 d’oct. 2019

Circ de Gredos, Pic Almanzor, La Galana i Cinco Lagunas.

 
En el Pico Almanzor, al fons La Galana i a la dreta el Ameal de Pablo.

Continua de l’article de "Galayos":

El divendres dia 16 d’agost mos vam prendre el matí de descans i per fer un poc de turisme i ens vam traslladar a la cara nord de la serra de Gredos. La intenció es ascendir al Pico Almanzor, sostre de la serra Gredos i de tot el sistema central, i baixar pel paratge de cinco lagunas. Pensem fer bivac prop de la Laguna Grande.

 
Banyet en la Laguna cimera.

De cara a la nit, Zoraida i Luis, vam preparar les motxilles i des de la plataforma de Gredos vam iniciar la clàssica ruta que puja fins el refugio de la Laguna Grande, al mateix circ de Gredos.
Aquest camí comença amb fort desnivell per un ample camí empedrat. Pugem i arribem una primera planícia; Las Pozas. Desprès continuem salvant un fort desnivell i passem per una primera font: la Fuente de los Cavadores.

 
Luis pel paratge de Las Pozas.

Pugem un poc mes i arribem a un coll des d’on es contempla tot el circ de Gredos i la Laguna Grande. D’esquerra a dreta veiem: la Campana, los Tres Hermanitos, el Casquerazo, el Cuchillar de las Navajas, el pic Almanzor, el Ameal de Pablo., La Galana, Riscos del Güetre... les vistes de tots els cims en les seues afilades crestes son espectaculars.

 
Mirador del circ de Gredos.

Des del mirador baixem cap a la Laguna Grande, ja que esta queda mes baixa. Passem per una segona font: La Fuente de los Barrerones; i arribem a la Laguna Grande, que com el nom indica es de molt bones dimensions.

 
Baixant cap a la Laguna Grande.

Esta caient la nit. A l’altre costat de la Laguna està el refugi Elola, i pels voltants del refugi hi ha una massificació de gent acampada o fent bivac que quasi no es pot ni passar pel camí. El refugi també està de gom a gom. Aquesta massificació trenca la màgia de la muntanya. Anem a la muntanya per trobar tranquil·litat i no ens esperàvem trobar-nos en tal quantitat de gent.

 
Zoraida en la Laguna Grande.

Nosaltres continuem cap amunt, volem pujar fins l’Hoya Antón, allí potser estarem mes tranquils. Al poc de deixar enrere el refugi encenem les frontal, pues ens ha caigut la nit. Continuem pujant per plaques de granit i per trams de senda amb herba. Veiem molts gripaus a aquestes hores de la nit, ja que la zona es prou humida.
Finalment arribem a la Hoya Antón i busquem un lloc on fer nit. Hem caminat 3 hores. Ens instal·lem damunt d’una gran placa de granit que es prou plana per dormir. Sopem i ens gitem. Avui farem bivac sense tenda i en sacs pera 15 °C. Per sort fa una bona nit, perquè a 2.100 m. que estem podria fer molt de fred.

 
Los Tres Hermanitos i el Perro que fuma des de dintre del sac.

Des de dins del sac veiem eixir la lluna per darrere de los Tres Hermanitos. Un moment molt especial, i mes pel lloc on mos trobem: al circ de Gredos, baix mateix del Pico Almanzor. Serà una nit per no oblidar, en un lloc tant bucòlic.

 
Bivac als peus del Pico Almanzor.

El dissabte 17 veiem eixir el sol des de dintre del sac. Espectacular; poc a poc es va il·luminant el Almanzor i tots els cims del circ de Gredos. Esmorzem i comencem l’ascensió cap al Almanzor.
La pujada transcorre per una ampla vaguada plena de blocs granítics de grans dimensions. Es fa dura la pujada, però com hem arrancat de 2.100 m. el desnivell a salvar es inferior als 500 m. Anem veient a molta gent en la muntanya.

 
Canal de pujada a la Portilla del crampón.

Mes endavant deixem la vaguada principal que puja directa a la Portilla del Bermeja i ens desviem a l’esquerra per una ampla canal amb molt de material descompost i de difícil avanç. Aquesta canal que va guanyant pendent ens deixa a la Portilla del crampón. A l’última part la canal s’estreta i guanya pendent.

 
Zoraida en la Portilla del crampón.

Des d’ací tenim el cim a un tir de pedra, però hi haurà que superar varies trepades delicades per assolir el cim. Son trepades en poca exposició, però que tiren enrere a muntanyers no experimentats. Una vegada al cim gaudim d’unes espectaculars vistes.

En el cim del Pico Almanzor (2.591 m.).

El cim es molt menut, tan sols caben 3 o 4 persones; es una mena de talaia. Fem les fotos de rigor i ens quedem una bona estona gaudint de les panoràmiques. Estem al sostre del sistema central a 2.591 m. Fa just 1 h. 30 min. que hem començat a caminar des de l’Hoya Antón. A continuació desgrimpem i ens dirigim cap a la Portilla de los cobardes, on parem a fer un mos.

 
Vistes de la cresta del Cuchillar de Ballesteros i La Galana des de la Portilla de los Covardes.

Ara agafem la ruta cap a La Galana i cinco lagunas, que avança per terreny prou descompost. Però com a contrapartida no veiem a quasi ningú, fet que ens relaxa. Pues durant la pujada al Pico Almanzor no hem parat de veure gent, i això que hem matinat.

 
Per baix del Cuchillar de Ballesteros.

Avancem per la vesant est de la escarpada cresta del Cuchillar de Ballesteros. L’avanç es prou ràpid encara no existint senda, pues caminem per terrasses de granit tenint que grimpar en alguna estona. Així arribem a El Venstiquero i des d’allí en direcció nord ataquem el segon cim de la jornada: La Galana.

 
L’Ameal de Pablo als meus peus.

Primer guanyem desnivell per una rampa de blocs, desprès voregem la carena per la dreta per baixar per mig d’una destrepada fins una bretxa molt característica d’aquest cim: la Canal de la Muesca. La bretxa separa el cim en dos. Des de la bretxa cap al nord-oest baixa la empinada Canal de la Muesca fins la Laguna cimera, la mes alta de les cinco lagunas.

 
A la dreta el Pico Almanzor, i cap a l’esquerra el Cuchillar de las Navajas, el Casquerazo i los Tres Hermanitos.

Per pujar al cim cal fer una sèrie de trepades un poc mes delicades que pera l’Almanzor, i amb mes exposició. Però es una escalada divertida. Des del cim (2.563 m.) gaudim d’unes vistes espectaculars. Es una altra atalaia perfecta per contemplar una basta extensió de muntanyes i de terreny. Desprès toca desgrimpar lo que hem pujat, que de baixada sempre es mes delicat.

 
En el cim de La Galana (2.563 m.).

Una vegada tornem a estar en la bretxa, comencem a baixar per la Canal de la Muesca en direcció nord-oest, per desprès girar a l’esquerra i remuntar cap a una portilla que separa els Riscos del Güetre i La Galana. Una vegada dalt travessem la portilla i passem a la vesant sud dels Riscos del Güetre. Ara toca creuar per la vesant sud del Risco de las Natillas en direcció a la portilla de cinco lagunas.

 
Desgrimpant La Galana.

Aquesta es la zona mes incomoda pera caminar de tota la ruta, a la vegada que la mes monòtona. Se’ns fa molt llarga i pesada, a mes a mes l’absència d’arbres i el sol, que a estes hores cau de ple, fan que l’avanç sigui mes dur. Per fi arribem a la portilla de cinco lagunas, des d’on veiem les lagunes. Ací parem a menjar.

 
Deixant arrere el captivador cim de La Galana.

 
Cinco Lagunas des de la Portilla del mateix nom.

Fem la baixada amb el desig d’arribar per tirar-nos a l’aigua i refrescar-nos. La primera laguna que trobem, i la mes gran de totes, es la Laguna cimera. Allí fem un merescut bany. El lloc es bucòlic, be podríem dir que estem a Pirineus. Continuem baixant i passant per totes les lagunes, cadascuna te quelcom que la diferencia de la resta i que li dona alguna característica especial. El entorn de cinco lagunas es especial.

 
Banyet en la Laguna cimera.

La segona que veiem es la Laguna Galana també molt bonica i prou gran. Desprès baixem cap a la tercera que es diu Laguna mediana. Esta es situa molt a prop de la Laguna Galana i es prou mes xicoteta però molt bonica.

 
Laguna Galana.

 
Laguna mediana.

Les dos últimes estan molt juntes entre elles i tenen la peculiaritat de presentar algues i joncs ja que la seua escassa fondària ho permet. Son la Laguna brincalobitos, que es molt menuda i amb poca fondària; i la Laguna bajera que es un poc mes gran.

 
Laguna brincalobitos i Laguna bajera.

Fem un últim bany en la Laguna bajera per refrescar-nos en aquest dia tan calorós i emprenem una dura pujada fins a la Portilla del pluviómetro. Una vegada dalt ja agafem una senda mes bona que ens du, desprès d’una llarga baixada, fins les praderes del Gargantón. Ací desemboca una gran barrancada prou espectacular ja que esta s’obri entre grans plaques de granit conferint-li l’aspecte d’un amfiteatre.

 
Cabreta en cinco lagunas.

Creuem el riuet que circula pel Gargantón, i de nou comencem a pujar fins una nova portilla, que es com s’anomenen ací als colls. Ja anem cansats, pues duem moltes hores caminant baix del sol. Arribem per fi al Collado del Gargantón, i des d’ací ja veiem la Laguna Grande de Gredos. Baixem cap a ella per una sendera mes còmoda, i anem a vorejar la Laguna Grande però per la seua part inferior, per la oposada al refugi Elola.

 
Pujant cap al Collado del Gargantón.

Travessem una zona de basses, moltes de elles seques ja que estem a finals d’estiu. I per fi arribem a la senda d’accés al Refugio de la Laguna Grande des de la plataforma de Gredos. Ara encara ens queda una forta pujada fins el collado de Los Barrerones, on està el mirador del circ de Gredos. Una mes pera augmentar el desnivell positiu acumulat. Parem a midat pujada a la font de los Barrerones a berenar.

 
Baixant cap a la Laguna Grande.

I per fi una vegada al coll fem una última mirada al preciós i captivador circ de Gredos, i tot el que ens queda es baixada fins la Plataforma de Gredos. Uns 10 min. abans d’arribar al cotxe tenim que encendre els frontals, pues ens cau la nit. Per fi arribem passades les 10 de la nit a la Plataforma de Gredos, final de la ruta. Una ruta pera no oblidar.

 
Zoraida en la Laguna Galana.

Al final han segut 26,7 Km. entre els 2 dies, amb un desnivell positiu acumulat de 1.780 m. i un temps invertit de quasi 17 hores (3 h. el dia 16 i 13h. 50 min. el dia 17). En el següent enllaç podeu veure el track de la ruta:
Passarem la nit al refugio del Rio Tormes, ja que el termòmetre va caure fins els 5°C. Menys mal que no ens va pegar esta baixada de temperatura la nit abans als peus del Pico Almanzor i en un sac pera 15 °C.
En definitiva hem conegut aquesta serralada tan representativa del sistema central i ens hem quedat en ganes de tornar. Molt bona experiència tant pel que fa a la muntanya com per la companyia.

 
En la Laguna cimera, al fons La Galana.