17 d’oct. 2019

Besiberri sud i Comaloforno

 
Estanys de Gémena i estanys Gelats des del cim del Comaloforno.

El dies 6, 7 i 8 de setembre vam pujar al Pirineu Zoraida, Joaquín i Luis amb intenció de pujar als cims de Comaloforno i del Besiberri Sud, dos cims que superen els tres mil metres d'altitud i que estan entre els cims catalans més emblemàtics.

 
Junt al pastor de Boí.

El divendres viatgem fins la vall de Boí per fer uns quilometres d'aproximació i així guanyar desnivell per a que la jornada del dissabte no es faça tan dura. Aparquem a Toirigo a 1480 m. d'altitud i junt a la Noguera de Tor, que es com es diu el riu que rega la vall de Boí, i mamprenem la pujada per la vall de Llubriqueto.

 
Pla de la Cabana.

Caminem per dintre d'un bosc i sempre cap amunt, salvant un fort desnivell. Com es de nit poc podem apreciar del paisatge. Creuen el barranc de Llubriqueto per unes palanques i afrontem la part final de la pujada. Arribem al pla de la Cabana, on desapareix el bosc i hi han unes bones praderes. Ací farem nit.
Avui en caminat 1 h. 15 min. i hem guanyat uns 500 m. de desnivell. Ara estem a 1990 m. d'altitud, així demà tindrem menys desnivell a pujar.

 
Zoraida en un cavall al Pla de la Cabana.

Dissabte ens despertem i comencem a desdejunar. I en això que estem replegant i fent les motxilles que comencen a vindre cavalls i egües. Al principi ens fan molta gracia, però després no tanta, sobre tot a Joaquín. A ell li agarren la motxilla en les dents i se li la emporten un grapat de metres. Te que traure el bastó i posar ordre, menys mal. Les nostres “esterilles” també s'enduen algun que altre mos.

 
Luis en els cavalls al Pla de la Cabana.

Desprès d’aquesta graciosa anècdota creuem el pont sobre el barranc de Llubriqueto i comencem la marxa. Anem pujant entre pinar i roquerol cap als estanys de Gémena. De camí veiem moltes gerds o mores roges (Rubus idaeus) i anem parant a fer el segons desdejuni. Després de superar aquesta zona amb algun rodal de pinar, arribem a l'estany de Gémena de baix.

 
Luis a l’estany de Gémena de baix.

Aquest estany es molt gran i preciós. El vorejarem durant una bona estona mentre xalem de la seua companyia. Al voltant del llac es tot pradera i també trobem algun pi aïllat. Un poc més amunt es troba l'estany de Gémena de dalt, que veiem mes avall d'on passa el camí.

 
Zoraida i Joaquin a l’estany de Gémena de baix.

A partir d'ací comencem a guanyar desnivell molt ràpidament. Superem una forta pendent que ens deixa en la cubeta on es situen els estanys Gelats. Estos son tres estanys més xicotets que els de Gémena i rodejats ja de roquerol, ja que ací la pradera a desaparegut per complet.

 
Estany de Gémena de dalt.

Deixant els estanys Gelats a la nostra esquerra, enfilem la barrancada que puja cap al coll d'Abellers. Però no arribarem al coll, molt abans girarem a la dreta per pujar per una canal. Al principi avancem per un terreny que es presenta amb molt de bloc i material descompost, i una elevada pendent, però se va deixant pujar.

 
Pujant per la canal, al fons els estanys Gelats.

Després arribem a la canal pròpiament dita. Esta es mes estreta, però amb molta pendent i amb blocs i pedres soltes que dificulten l'ascens. Per sort, quan parem a agafar aire tenim unes magnífiques vistes dels estanys Gelats i les muntanyes pròximes.

 
Zoraida pujant per la canal

Una vegada dalt de la canal eixim a un corredor que transcorre per baix de la carena que uneix el Besiberri Sud i el Comaloforno. Des d’ací tenim una panoràmica excel·lent del Aneto, Vallibierna i tots els Maladetes, Perdiguero, Posets...

 
Luis i al fons els Maladetes.

Deixem les motxilles i anem cap al Comaloforno que ens queda a la dreta. Luis aprofita per fer una escapada a la Punta Passet, ja que Joaquín que ha fet la pujada per un altre costat està ja en el cim. La Punta Passet fa 3.003 m d'alçada, en el que hi ha una trepada delicada per arribar a la cresta. Després per la cresta també hi han passos un poc delicats i amb molta exposició.

 
Joaquin al cim de la Punta Passet.

 
Luis a la Punta Passet.

Després Joaquin i Luis baixen d'aquest primer tresmil, mentre Zoraida ja ha pujat al Comaloforno. La part final es per terreny descompost i amb alguna trepada fàcil. Així ens ajuntem els 3 al cim del Comaloforno (3.029 m), el mes alt d'aquest massís. Fotos de rigor i en recreem de les vistes.

 
Els 3 al cim del Comaloforno (3.029 m).

 
Al cim del Comaloforno, al fons la cresta dels Besiberris (de esquerra a dreta: Besiberri sud, Pics Jolis i Simó, Besiberri nord).

Des d’ací tornem a les motxilles. Zoraida i Luis anem cap a la collada que separa els cims de Besiberri Sud i Comaloforno i deixem allí les motxilles. D’ací ataquem el Besiberri Sud, que està a un tir de pedra. Pugem més directes tenint que superar varies trepades fàcils, i en pocs minuts xafem el cim.

Al cim del Besiberri Sud.

Estem al segon objectiu del dia: el Besiberri sud (3.024 m). Gaudim una estona en el cim, peguem un mos i un trago i tornem a baixar cap al coll on tenim les motxilles. Però ara baixem voltant mes per la vessant oest, que evita quasi totes les trepades. Baixant cap al coll ens trobem en Joaquín i baixem amb ell.

 
Luis al cim del Besiberri Sud; al fons el Comaloforno i la Punta Passet.

Joaquín una vegada superats els estanys Gelats, agafa un altre camí on es desviava la barrancada que pujava en forta pendent i mes directa. Ell ha pujat directe cap al coll d'Abellers i s'ha desviat poc abans d'alcançar-lo. Ell s'enfila directe al cim del Besiberri Sud i d'allí fa una travessa pel corredor que hi ha en la vesant oest de la cresta Besiberri-Comaloforno. Puja primer a la punta Passet i després al Comaloforno per la cresta. Al cim del Comaloforno ens trobem els tres.

 
Joaquin i Luis al cim del Comaloforno (3.029 m); al fons els Maladetes.

A continuació ell baixa cap a la canal de l’Estanyet, on hi ha una gelera amb escassa neu i des d'allí ataca els dos Besiberris centrals: el Pic Simó (2.995 m.) i el Pic Jolis (2.997 m.). Estos dos cims eren considerats tresmils, però les darreres medicions els otorguen una altitud menor. No obstant les muntanyes segueixen estant al mateix lloc.

 
Zoraida al cim del Besiberri Sud; baix els estanys de Gémena i els estanys Gelats.

Després Joaquín torna cap al coll d'Abellers i des d’allí torna al coll que hi ha entre el Besiberri Sud i el Comaloforno, on es troba en nosaltres. I ja tots junts baixarem cap l’estanyet de Malavesina.

 
Inici de la baixada cap a l’estanyet de Malavesina.

Una volta de nou en el coll que separa el Besiberri Sud del Comaloforno emprenem una baixada per terreny descompost. A l’entrar en zona d’ombra la temperatura comença a baixar en picat. Avancem flanquejant per baix de la cresta fins arribar a una collada en la mateixa cresta dels Besiberris; es el Pas de Trecazes.

 
Junt a una cascada glaçada.

D’ací continuem la baixada cap a l'estanyet de Malavesina. Esta baixada es la zona més fatigosa de la ruta: el terreny esta molt trencat i tenim que anar saltant de bloc en bloc i baixant constants ressalts. Veiem una curiosa colada de gel, es a dir una cascada que s'ha quedat congelada, però pel seu interior es veien córrer gotes d'aigua creant un estrany efecte visual.

 
Arribant a l'estanyet de Malavesina.

Per fi arribem a l'estanyet de Malavesina (2.510 m.) en les darreres llums del dia. Hem caminat 10 h. 45 min. Ací farem nit a la llum dels estels. Va ser una nit molt gelada, on va arribar a glaçar.

 
Amaneix a l'estanyet de Malavesina.

L’endemà ens queda la baixada fins Toirigo. Ens despertem, repleguem i ens acomiadem d'aquest meravellós racó del Pirineu.
La baixada la fem pel barranc de Malavesina, on caminem sempre pel costat del barranc admirant les seues cascades. Ací el camí ja es pot dir camí, perquè la baixada d'ahir va ser "morrena a traves".

 
Estanyet de Malavesina.

En un punt arribem al Pletiu de Riumalo, que es on s'ajunta el barranc pel que baixàvem en el riu de l'estany Negre. Ací, a la cua de l'Embassament de Cavallers, es forma una ampla i bonica planícia.

 
Pletiu de Riumalo.

Continuem vorejant l’embassament de Cavallers fins arribar a la presa. D'allí per una sendera molt còmoda que va per la vora esquerra de la Noguera de Tor, anem baixant tranquil·lament fins l’aparcament de Toirigo (1.480 m.), fi de la travessa. Avui hem caminat 3 h 30 min.

 
Embassament de Cavallers.

Finalment la travessa a resultat ser de 21,5 km. amb un desnivell positiu de 1.780 m. i amb un temps de 15 h. 30 m. Podeu veure el track de la ruta al següent enllaç:
Encara anirem a dinar a Boí i a fer una volta pel poble abans de tornar a casa.

 
Ermita romànica de Boí.