Cim del Perdiguero.
El 20 i 21 de juliol
va ser el cap de setmana escollit per fer una ruta circular que tenia com a
punt destacat el cim del Perdiguero, cim de mes de 3.000 metres i que
representa el punt mes alt del Massís Perdiguero-Luchon,
on també es situen cims tant importants com el Maupas, Gourgs Blancs, el Boum,
el Seil dera Baquo o els Clarabides.
L’Amorriador.
Així el divendres 19
vam viatjar fins el Pla de Senarta, a la vall de Benasque, on vam fer nit. Al
mati següent vam deixat el cotxe al Puen de Lliterola a la cota 1.600 m. des d’on
vam començar la ruta circular. El camí ix de la carretera de França i de
seguida es presenta costerut. Pugem pel mig del bosc fins arribar a l’Amorriador,
on el camí redueix la seua pendent i el bosc dona pas a les praderes. Al costat
de la senda hi han multitud de lliris que ens alegren la marxa.
Cascada en el barranc de
Lliterola.
Bonic toll en el barranc de
Lliterola.
Continuem la pujada i
mes avant ens apropem a la vora del barranc de Lliterola i avencem per la seua
marge hidrogràfica esquerra. Passem per un punt on el riu forma un gran i bonic
toll, on les aigües cristal·lines ens inviten a un bany. Continuant la pujada
troben una vistosa cascada i ja mes amunt per un estretament del barranc
arribem al Ibonet de Lliterola. En aquest bonic estany parem a fer un mos i a donar-nos
un bany reconfortant. Des d’ací ja veiem el cim del Perdiguero.
Ibonet de Lliterola
Ibonet de Lliterola
Continuem la pujada
cap a la collado Ubago (2.703 m.) salvant un fort desnivell però sempre veient
avall l’estany on mos hem banyat. Des del collado Ubago comença cap al sud-est
una afilada cresta que s’enlaira fins el escarpat cim del Perdigueret. Es una
cresta que convida a atacar-la, però no serà avui.
Deixem enrere l’Ibonet de
Lliterola
En el collado Ubago canviem
de vessant i avancem per l’oest de la carena que baixa des del Perdiguero. El
terreny passa a ser mes roïn. Però tornem a creuar de vessant i passem al nord-est
de la carena, aquí es on el terreny s’embruta molt. El terreny es molt
descompost i no hi ha cap camí definit. Anem trepant pels grans blocs, molts d’ells
solts i que es mouen, i a mes a mes bufa un fort vent que encara dificulta mes
l’avanç.
Pujant per terreny molt
descompost, al fons l’Ibón blanco de Lliterola.
Arribem a la cresta
que baixa del Perdiguero, però el terreny no millora massa i el fred vent
continua assotant-mos. Un poc mes endavant el terreny millora un poc i la
pendent suavitza deixant darrere la zona mes dura de l’ascensió. Ara tenim a la
dreta de la cresta un bonic panorama amb l’Ibón blanco de Lliterola rodejat d’un
espectacular circ de cims: pico Royo, punta de Lliterola, picos Crabioules,
picos Rabadá i Navarro, pico Maupas, pico de Boum... A l’esquerra de la cresta
tenim la vall d’Estós i també el massís del Posets amb la cresta dels pics de
los Veteranos i los Gemelos.
Hito E del Perdiguero.
Hito E del Perdiguero, al
fons cims del Maupas i Boum.
Assolim el primer cim
i primer 3.000 de la jornada: el Hito E del Perdiguero de 3.171 m. Mes be es un
avant-cim del Perdiguero. Ja sols ens queden uns centenars de metres per l’ampla
cresta per coronar el punt àlgid de la ruta: el cim del Perdiguero a 3.222 m.
punt culminant del massís Perdiguero-Luchon i una bona atalaia.
La cúspide del Perdiguero ja
està prop.
Cresta del Perdiguero.
Foto de rigor i gaudim
de les magnífiques vistes. Cap a la vessant francesa (nord) destaca el Lac du
portillon d’Oò, els cims del Grand Quayrat i el Lèzat a la seua dreta; cap al
oest la cresta del Seil dera Baquo i la seua glacera, i al fons a mes del
Posets també veiem el Gran Bachimala; cap al nord-est l’Ibón blanco de
Lliterola i tots els cims que el rodegen.
Vistes des del cim: Pic del
Seil dera Baquo i la seua glacera.
Vistes des del cim:Cresta per
la que hem pujat, Ibón blanco de Lliterola i al fons els Maladetes i Aneto.
Comencem la baixada
per un terreny extremadament descompost. Luis encara aprofita per pujar el Hito
W del Perdiguero de 3.176 m. La baixada per la vertent francesa es molt
incomoda i ens costa bastant arribar fins el Collado superior de Lliterola, on canviem
de vessant i continuem el descens per terreny descompost i per morrena fins a l’Ibón
blanco de Lliterola. A la cua de l’Ibón plantarem la tenda per passar la nit en
aquest lloc tan especial. Un bon sopar calentet i a descansar. Passarem la nit
a 2.790 m., una nit que va ser gelada.
Hito W del Perdiguero.
Lac du portillon d’Oò i els
cims del Grand Quayrat i el Lèzat a la seua dreta.
El diumenge ens
despertem en este lloc tan màgic, baix del circ del Perdiguero, i desmuntem per
preparar-mos per baixar cap a la vall de Benasque. La baixada la farem per la
vall de Remuñe. Contemplem per ultima vegada el preciós circ del Perdiguero i
tots els cims de mes de 3.000 metres que ens rodegen. Despertar en un lloc com
aquest t’ompli d’energia.
Baixant cap al Ibón blanco de
Lliterola i al fons el Perdiguero.
Voregem l’Ibón blanco
de Lliterola que presenta alguns bancs de gel de grans dimensions flotant
damunt l’aigua. Pugem cap al Portal de Remuñe, situat a 2.817 m. Per aquesta zona
avancem per un terreny mixt que combina gran plaques de granit, algunes geleres
i zones entollades; lo que li dona una aspecte diferent i molt bonic. Passem
per baix de la forca de Remuñe, amb la seua silueta força escarpada.
Ibón blanco de Lliterola
Portal de Remuñe.
Després comencem una
forta baixada per grans plaques de granit i algunes geleres. Salvem un fort
desnivell per assolir la vall de Remuñe en una preciosa zona anomenada Els Arenals.
Aquí estem situats sobre un circ dominat pels cims de Maupas, Rabadá i Navarro,
i la forca de Remuñe. Pel fons de la vall corre el riu Aigüeta de Remuñe, que
forma bonics tolls d’aigües cristal·lines on aprofitem per refrescar-nos i fer
un mosset.
Portal de Remuñe i al fons el
Perdiguero.
Continuem baixant per
la vora del riu, que en alguns trams s’encanyona i forma xicotetes cascades. Així
arribem a un lloc on s’eixampla el fons de la vall. Ací agafem una sendera que
puja, abandonant el llit del riu, per dur-nos als bonics Ibons de Remuñe.
Baixem de nou per un altre lloc per buscar el riu. Arribem al riu a l’alçada de
la Pleta dels Capellans, on hi trobem uns bonics prats i uns pontets per creuar
el riu.
Banyet en Els Arenals.
Encara ens queda una
última baixada, on poc a poc anem trobant boniques flors, i alguns arbres. Mes
endavant entrem al bosc i al poc a la carretera de França. Ara sols ens falta
baixar per carretera uns 2.5 km. fins el Puen de Lliterola, punt on vam deixar
el cotxe i on vam iniciar aquesta preciosa i exigent ruta circular.
Ibons de Remuñe.
En total vam fer uns 22
Km.; un desnivell positiu acumulat de 1.860 m. i un temps invertit de 17 h. 20 m.
que foren 10 h. 30 min. el dissabte i 6 h. 50 min. el diumenge. Ruta molt
recomanable. Podeu veure el track de la ruta al següent enllaç de Wikiloc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada