16 de set. 2019

Pujada al Pico Perdiguero


 
Cim del Perdiguero.

El 20 i 21 de juliol va ser el cap de setmana escollit per fer una ruta circular que tenia com a punt destacat el cim del Perdiguero, cim de mes de 3.000 metres i que representa el punt mes alt del Massís Perdiguero-Luchon, on també es situen cims tant importants com el Maupas, Gourgs Blancs, el Boum, el Seil dera Baquo o els Clarabides.

 
L’Amorriador.

Així el divendres 19 vam viatjar fins el Pla de Senarta, a la vall de Benasque, on vam fer nit. Al mati següent vam deixat el cotxe al Puen de Lliterola a la cota 1.600 m. des d’on vam començar la ruta circular. El camí ix de la carretera de França i de seguida es presenta costerut. Pugem pel mig del bosc fins arribar a l’Amorriador, on el camí redueix la seua pendent i el bosc dona pas a les praderes. Al costat de la senda hi han multitud de lliris que ens alegren la marxa.

 
Cascada en el barranc de Lliterola.

 
Bonic toll en el barranc de Lliterola.

Continuem la pujada i mes avant ens apropem a la vora del barranc de Lliterola i avencem per la seua marge hidrogràfica esquerra. Passem per un punt on el riu forma un gran i bonic toll, on les aigües cristal·lines ens inviten a un bany. Continuant la pujada troben una vistosa cascada i ja mes amunt per un estretament del barranc arribem al Ibonet de Lliterola. En aquest bonic estany parem a fer un mos i a donar-nos un bany reconfortant. Des d’ací ja veiem el cim del Perdiguero.

 
Ibonet de Lliterola

 
Ibonet de Lliterola

Continuem la pujada cap a la collado Ubago (2.703 m.) salvant un fort desnivell però sempre veient avall l’estany on mos hem banyat. Des del collado Ubago comença cap al sud-est una afilada cresta que s’enlaira fins el escarpat cim del Perdigueret. Es una cresta que convida a atacar-la, però no serà avui.

 
Deixem enrere l’Ibonet de Lliterola

En el collado Ubago canviem de vessant i avancem per l’oest de la carena que baixa des del Perdiguero. El terreny passa a ser mes roïn. Però tornem a creuar de vessant i passem al nord-est de la carena, aquí es on el terreny s’embruta molt. El terreny es molt descompost i no hi ha cap camí definit. Anem trepant pels grans blocs, molts d’ells solts i que es mouen, i a mes a mes bufa un fort vent que encara dificulta mes l’avanç.

 
Pujant per terreny molt descompost, al fons l’Ibón blanco de Lliterola.

Arribem a la cresta que baixa del Perdiguero, però el terreny no millora massa i el fred vent continua assotant-mos. Un poc mes endavant el terreny millora un poc i la pendent suavitza deixant darrere la zona mes dura de l’ascensió. Ara tenim a la dreta de la cresta un bonic panorama amb l’Ibón blanco de Lliterola rodejat d’un espectacular circ de cims: pico Royo, punta de Lliterola, picos Crabioules, picos Rabadá i Navarro, pico Maupas, pico de Boum... A l’esquerra de la cresta tenim la vall d’Estós i també el massís del Posets amb la cresta dels pics de los Veteranos i los Gemelos.

 
Hito E del Perdiguero.

 
Hito E del Perdiguero, al fons cims del Maupas i Boum.

Assolim el primer cim i primer 3.000 de la jornada: el Hito E del Perdiguero de 3.171 m. Mes be es un avant-cim del Perdiguero. Ja sols ens queden uns centenars de metres per l’ampla cresta per coronar el punt àlgid de la ruta: el cim del Perdiguero a 3.222 m. punt culminant del massís Perdiguero-Luchon i una bona atalaia.

 
La cúspide del Perdiguero ja està prop.

 
Cresta del Perdiguero.

Foto de rigor i gaudim de les magnífiques vistes. Cap a la vessant francesa (nord) destaca el Lac du portillon d’Oò, els cims del Grand Quayrat i el Lèzat a la seua dreta; cap al oest la cresta del Seil dera Baquo i la seua glacera, i al fons a mes del Posets també veiem el Gran Bachimala; cap al nord-est l’Ibón blanco de Lliterola i tots els cims que el rodegen.

 
Vistes des del cim: Pic del Seil dera Baquo i la seua glacera.

 
Vistes des del cim:Cresta per la que hem pujat, Ibón blanco de Lliterola i al fons els Maladetes i Aneto.

Comencem la baixada per un terreny extremadament descompost. Luis encara aprofita per pujar el Hito W del Perdiguero de 3.176 m. La baixada per la vertent francesa es molt incomoda i ens costa bastant arribar fins el Collado superior de Lliterola, on canviem de vessant i continuem el descens per terreny descompost i per morrena fins a l’Ibón blanco de Lliterola. A la cua de l’Ibón plantarem la tenda per passar la nit en aquest lloc tan especial. Un bon sopar calentet i a descansar. Passarem la nit a 2.790 m., una nit que va ser gelada.

 
Hito W del Perdiguero.

 
Lac du portillon d’Oò i els cims del Grand Quayrat i el Lèzat a la seua dreta.

El diumenge ens despertem en este lloc tan màgic, baix del circ del Perdiguero, i desmuntem per preparar-mos per baixar cap a la vall de Benasque. La baixada la farem per la vall de Remuñe. Contemplem per ultima vegada el preciós circ del Perdiguero i tots els cims de mes de 3.000 metres que ens rodegen. Despertar en un lloc com aquest t’ompli d’energia.

 
Baixant cap al Ibón blanco de Lliterola i al fons el Perdiguero.

Voregem l’Ibón blanco de Lliterola que presenta alguns bancs de gel de grans dimensions flotant damunt l’aigua. Pugem cap al Portal de Remuñe, situat a 2.817 m. Per aquesta zona avancem per un terreny mixt que combina gran plaques de granit, algunes geleres i zones entollades; lo que li dona una aspecte diferent i molt bonic. Passem per baix de la forca de Remuñe, amb la seua silueta força escarpada.

 
Ibón blanco de Lliterola

 
Portal de Remuñe.

Després comencem una forta baixada per grans plaques de granit i algunes geleres. Salvem un fort desnivell per assolir la vall de Remuñe en una preciosa zona anomenada Els Arenals. Aquí estem situats sobre un circ dominat pels cims de Maupas, Rabadá i Navarro, i la forca de Remuñe. Pel fons de la vall corre el riu Aigüeta de Remuñe, que forma bonics tolls d’aigües cristal·lines on aprofitem per refrescar-nos i fer un mosset.

 
Portal de Remuñe i al fons el Perdiguero.

Continuem baixant per la vora del riu, que en alguns trams s’encanyona i forma xicotetes cascades. Així arribem a un lloc on s’eixampla el fons de la vall. Ací agafem una sendera que puja, abandonant el llit del riu, per dur-nos als bonics Ibons de Remuñe. Baixem de nou per un altre lloc per buscar el riu. Arribem al riu a l’alçada de la Pleta dels Capellans, on hi trobem uns bonics prats i uns pontets per creuar el riu.

 
Banyet en Els Arenals.

Encara ens queda una última baixada, on poc a poc anem trobant boniques flors, i alguns arbres. Mes endavant entrem al bosc i al poc a la carretera de França. Ara sols ens falta baixar per carretera uns 2.5 km. fins el Puen de Lliterola, punt on vam deixar el cotxe i on vam iniciar aquesta preciosa i exigent ruta circular.

 
Ibons de Remuñe.

En total vam fer uns 22 Km.; un desnivell positiu acumulat de 1.860 m. i un temps invertit de 17 h. 20 m. que foren 10 h. 30 min. el dissabte i 6 h. 50 min. el diumenge. Ruta molt recomanable. Podeu veure el track de la ruta al següent enllaç de Wikiloc: